Tradicionalment, els gramàtics, per indicar les unitats lèxiques que serveixen per a la quantificació de les coses, han emprat el terme englobador numerals i n’han diferenciat fins a set classes: cardinals (onze), ordinals (tercer), distributius (representats únicament per ambdós i sengles), partitius o fraccionaris (un milionèsim), multiplicatius (doble), col·lectius (un sextet) i els indefinits (i tants). Aquesta és la classificació que nosaltres vam seguir en les dues primeres edicions d’aquest manual destil.

Actualment, però, l’avenç i la consolidació de la teoria gramatical pel que fa a aquest aspecte del lèxic ens ha menat a modificar tant el títol d’aquest capítol (d’«Els numerals » a «Els quantificadors») com la classificació bàsica d’aquesta categoria lèxica, la qual queda reduïda a tres classes (els numerals, els quantitatius i els indefinits), subdividides de la manera que podem veure en els epígrafs 1.2.1-1.2.3.

1. Introducció
1.1. Definició de quantificador
1.2. Classes de quantificadors
1.2.1. Els quantificadors numerals
1.2.2. Els quantificadors quantitatius
1.2.3. Els quantificadors indefinits
2. La composició dels numerals
2.1. Regla general
2.2. Els numerals cardinals
2.2.1. La composició dels cardinals escrits amb lletres
2.2.2. La composició dels cardinals escrits amb xifres
2.3. Els numerals ordinals
2.3.1. La composició dels ordinals escrits amb lletres
2.3.2. La composició dels ordinals escrits amb xifres aràbigues
2.3.3. La composició dels ordinals escrits amb xifres romanes
2.4. Els numerals partitius o fraccionaris
2.4.1. La composició dels partitius o fraccionaris escrits amb lletres
2.4.2. La composició dels partitius o fraccionaris escrits amb xifres
2.5. Els numerals multiplicatius
2.6. Els numerals col·lectius
3. L’ús dels numerals escrits amb lletres
3.1. Les quantitats escrites amb lletres
3.2. Els números d’ordre escrits amb lletres
3.3. Els partitius o fraccionaris escrits 
amb lletres
4. L’ús dels numerals escrits amb xifres aràbigues
4.1. Les quantitats escrites amb xifres aràbigues
4.2. Els números d’ordre escrits amb xifres aràbigues
4.3. Els adverbis llatins de repetició
4.4. Els partitius o fraccionaris escrits amb xifres aràbigues
5. L’ús dels numerals escrits amb xifres romanes
5.1. Els números d’ordre escrits amb xifres romanes
5.2. Les versaletes en les xifres romanes
6. La composició dels quantitatius
7. La composició dels indefinits
8. Conclusions
9. Bibliografia

XII. Els quantificadors

XII. Els quantificadors

XII. Diferències

XII. Diferències respecte a la tercera edició



Continguts nous

01/09/2020: Esmenes a la quarta edició que havien quedat pendents en publicar la cinquena (centèsim, centèsima, formes prefixades o prefixos dels múltiples d’unitats d’informació, adverbis llatins de repetició, valència, nombre d’oxidació, isòtops d’elements químics radioactius, castells humans, barra inclinada, quantitats en xifres romanes)

Durant la preparació de la cinquena edició no es van poder incorporar les esmenes a la quarta edició, que ara podem veure recollides en el document adjunt i que afecten els epígrafs 2.4.1.5, 2.6.18, 2.6.19, 2.6.20, 4.1.n, 4.1.p, 4.1.q, 4.3, 5.1 bis i 9).

XII. Esmenes pendents de la quarta edició


27/03/2019: Quantificadors nominals, cardinals, ordinals, xifres romanes

Pel que fa a la normativa actual de l’Institut d’Estudis Catalans sobre els quantificadors, vegeu el capítol 12 («Els quantificadors nominals») de la Gramàtica essencial de la llengua catalana.