L’ús de les majúscules és un recurs gràfic per singularitzar un mot o un grup de mots. Aquesta singularització pot tenir una funció purament demarcativa —és a dir, per destacar un mot per raó de la seva posició en el text— o una funció distintiva —és a dir, per destacar un mot per la seva pròpia naturalesa.

Com qualsevol recurs amb una funció específica, l’ús de les majúscules pot perdre el seu sentit si se n’abusa.

Els casos en què se singularitza un mot poden ser molt variats. Els casos extrems són, d’una banda, els casos ja unànimement acceptats —per exemple, els noms propis de persona—, i, de l’altra, els que podríem anomenar «individualment discrecionals», és a dir, els casos en què algú decideix distingir un mot per una raó particular no necessàriament compartida per ningú més —només cal recordar frases com «Aquest sí que és un FUTBOLISTA amb majúscules!».

A aquest ús discrecional de les majúscules, s’hi afegeixen altres factors que compliquen la possibilitat d’establir regles clares sobre aquest recurs gràfic. D’entrada, el fet que el concepte de nom propi no és clar; o el fet que en determinades circumstàncies un nom propi esdevé comú (un dièsel, un jan); o, al contrari, un nom comú se singularitza i esdevé un nom propi (la Rambla de Barcelona, per exemple).

Amb tot, creiem —com ho han cregut d’altres abans que nosaltres— que és possible proposar unes regles, d’una banda, prou generals per poder-les aplicar a la multitud de casos existents i a la de casos que es puguin plantejar, però, d’altra banda, prou concretes perquè cada cas quedi recollit en una i no en una altra. A l’hora de proposar aquestes regles hem tingut present sobretot que siguin coherents i que siguin viables.

Finalment, ens semblen pertinents unes observacions ortogràfiques. En primer lloc, en els mots començats per un dígraf que hagin de dur majúscula inicial, només ha d’anar amb majúscula la primera lletra: Guillem, Quel, Lluís. En segon lloc, les majúscules que hagin de dur accent gràfic és preceptiu que el duguin: Àngels, MATARÓ (en un rètol, per exemple), etcètera.

 

1. Introducció
2. Funció demarcativa
2.1. L’inici de frase
2.1.1. A principi de paràgraf
2.1.2. Després de punt
2.1.3. Després de signe d’admiració o d’interrogació
2.1.4. Després de punts suspensius
2.2. L’inici de citació
2.2.1. Després de dos punts i cometes d’obertura
2.2.2. Després de cometes d’obertura
2.3. L’inici després de parèntesi d’obertura
2.4. L’inici d’apartats
2.4.1. El paràgraf inicial d’una carta
2.4.2. Els paràgrafs introduïts per expressions del tipus atès que… o vist que…, que acaben amb punt i coma o coma abans del verb principal
2.4.3. Els apartats d’enumeracions introduïts per dos punts i encapçalats o no amb una marca d’enumeració
2.4.4. Els apartats en catàlegs, índexs i llistes en general a base d’elements transposats
2.5. El primer mot d’un vers
3. Funció distintiva
3.1. Els noms propis referits a persones
3.1.1. Els noms i cognoms de persones
3.1.2. Els noms propis de divinitats i éssers mitològics
3.1.3. Els sobrenoms, motius, malnoms i pseudònims
3.1.4. Els noms de dinasties i llinatges
3.1.5. Les designacions de càrrecs oficials i de títols acadèmics i nobiliaris
3.1.6. Les formes de tractament o de designació genèrica catalanes que precedeixen els noms propis o no
3.1.7. Les formes de tractament no catalanes
3.1.8. Les formes abreujades de tractament, de designació genèrica que precedeixen els noms propis i de formes protocol·làries
3.1.9. Les personificacions de conceptes abstractes
3.2. Els noms propis referits a animals i vegetals singularitzats
3.3. Els noms propis referits a coses
3.3.1. Els noms d’objectes singularitzats
3.3.2. Les marques de vehicles
3.3.3. Els noms de naus i aeronaus

3.3.4. Els noms de productes manufacturats i d’elements físics i químics
3.3.5. Els noms d’institucions, organismes i entitats
3.3.6. Les entitats abstractes
3.3.7. Els títols d’obres, publicacions i treballs
3.3.8. Els noms de tramitacions i títols de documents oficials
3.3.9. Els noms geogràfics
3.3.10. Els fenòmens meteorològics
3.4. Els noms de llengües, races i ètnies i gentilicis
4. Bibliografi
a

 

VIII. Les majúscules i les minúscules

VIII. Les majúscules i les minúscules

VII. Apèndix

VIII. Apèndix de la quarta edició

VIII. Diferències

VIII. Diferències respecte
a la tercera edició

 



Continguts nous

 

27/03/2019: Majúscules, minúscules, noms científics

Podeu consultar un document més actualitzat i ampliat de criteris d’ús de les majúscules i les minúscules inicials a l’espai web Critèria de l’Institut d’Estudis Catalans (entrada 3.1.2: «Regles d’ús de les majúscules i les minúscules»).

Pel que fa a l’ús de la majúscula en els noms científics d’éssers vius, vegeu l’entrada 5.1.1 («Els noms científics dels éssers vius») de l’espai web Critèria de l’Institut d’Estudis Catalans.