Els signes de puntuació, en sentit ampli, són signes ortogràfics convencionals que marquen en el discurs escrit les pauses i l’entonació del discurs oral: ajuden, doncs, a reproduir en un text escrit les modulacions de la llengua oral. Ara bé, no totes les pauses que es fan en el llenguatge oral exigeixen una representació gràfica en el llenguatge escrit, ni totes les pauses indicades en l’escrit signifiquen una pausa efectiva en la fonació. Així doncs, aquests signes ortogràfics no sols depenen de la modulació, sinó que també estan subjectes a les exigències de la sintaxi i, a més, en són un complement per fer-la més entenedora.

D’altra banda, hi ha altres factors que també hi intervenen, com ara la llargada de les frases, la coincidència i la profusió d’altres signes de puntuació, i també la comprensió unívoca (sense amfibologia) de la informació.

En darrer terme, però, el gust de l’autor/ra hi és decisiu, ja que l’ús que faci d’aquests signes pot convertir-se en un tret estilístic personal.

1. Introducció
2. La coma
2.1. Ordre dels elements de l’oració
2.2. Incisos
2.3. Coordinació
2.4. Omissions
2.5. Ambigüitats
2.6. Altres funcions de la coma
2.7. Usos abusius de la coma
2.8. Coincidència de la coma amb 
altres signes de puntuació
3. El punt i coma
4. El punt
4.1. El punt i seguit
4.2. El punt i a part
4.3. Altres funcions del punt
4.4. Usos abusius del punt
5. Els dos punts
5.1. Funcions generals dels dos punts
5.2. Altres funcions dels dos punts
5.3. Usos abusius dels dos punts
6. Els punts suspensius
6.1. Funcions dels punts suspensius
6.2. Coincidència dels punts suspensius 
amb altres signes de puntuació
7. Els signes d’entonació
7.1. Tipus d’oracions interrogatives i exclamatives
7.2. Els signes d’entonació inicials
7.3. E
l signe d’interrogació
7.4. El signe d’admiració
8. El guió
8.1. Incisos
8.2. Diàlegs
8.3. Enumeracions
8.4. Altres funcions del guió
8.5. Usos abusius del guió
8.6. Coincidència del guió amb altres signes de puntuació
9. El guionet
9.1. El guionet morfològic o lèxic
9.2. El guionet prepositiu
9.3. El guionet estilístic
9.4. El guionet sil·làbic o de partició
9.5. Usos abusius del guionet
10. Les cometes
10.1. Les citacions
10.2. Els diàlegs
10.3. Els pensaments
10.4. Altres funcions de les cometes
10.5. Usos abusius de les cometes
10.6. Coincidència de les cometes amb altres signes de puntuació
11. Els parèntesis
11.1. Funcions generals dels parèntesis
11.2. Altres funcions dels parèntesis
11.3. Coincidència dels parèntesis amb altres signes de puntuació
12. Els claudàtors
12.1. Funcions dels claudàtors
12.2. Coincidència dels claudàtors amb altres signes de puntuació
13. La puntuació d’alguns textos especials
13.1. Els diàlegs
13.2. La reproducció de pensaments
13.3. La disposició dels textos teatrals i les acotacions en general
13.4. Els peus d’il·lustració
13.5. Les citacions
13.6. Les entrevistes
13.7. Els índexs
13.8. Els títols
13.9. Els folis
13.10. Els quadres
14. Alguns signes diacrítics (I): l’apòstrof
14.1. Casos conflictius dels pronoms febles
14.2. Casos conflictius dels articles
definits i la preposició de
14.3. Altres casos
15. Alguns signes diacrítics (II): el punt volat
15.1. Funcions generals del punt volat
15.2. La ela geminada
16. Alguns signes auxiliars
16.1. Els angles o antilambdes
16.2. L’asterisc
16.3. La barra inclinada
16.4. La barra doble
16.5. El calderó
16.6. El cristus
16.7. La creu
16.8. La creu doble
16.9. La fletxa
16.10. L’igual
16.11. Les claus
16.12. La pleca
16.13. La pleca doble
16.14. El paràgraf, epígraf o secció
16.15. El menys
16.16. Els parèntesis angulars
16.17. La rova o arrova
16.18. El subratllat
17. Els tipus de lletra i els signes de puntuació
18. Bibliografia

VII. Els signes de puntuació i altres signes ortogràfics

VII. Els signes de puntuació

VII. Els signes de puntuació i altres signes ortogràfics

VII. Diferències respecte a la tercera edició



Continguts nous

28/08/2020: Esmenes a la quarta edició que havien quedat pendents en publicar la cinquena (signes diacrítics, signes auxiliars, glif, coma en l’adreça postal, lletra cursiva, barra inclinada)

Durant la preparació de la cinquena edició no es van poder incorporar les esmenes a la quarta edició, que ara podem veure recollides en el document adjunt i que afecten els epígrafs 1.4 (nota 4), 1.4.2, 1.4.3, 2.6.e, 14.2.1.1.b (exemple [629]), 16.1.c i 16.3.n.

VII. Esmenes pendents de la quarta edició


30/04/2019: Apòstrof, apostrofació, contraccions, lletres, noms de lletra

L’aparició de la nova ortografia normativa (2017) ha comportat uns quants canvis en l’apostrofació d’algunes «partícules» de la nostra llengua. Atès que esmenar tots els epígrafs del manual destil on se’n parla seria massa complicat, hem pensat que podíem actualitzar i completar el quadre 2 d’aquest capítol per a exposar en detall la nova normativa sobre l’apostrofació, i tot i que l’hem ampliat per a donar-hi cabuda als casos d’apostrofació general, no hi hem pogut encabir l’apostrofació de ca i de Son, per la qual cosa hem aprofitat la taula i el quadre que figuren en el document «Transcripció i normativització toponímica. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears» per a reproduir-los, respectivament, com a quadre 3 i quadre 4 en el nostre manual.

QUADRE 2. Apostrofació de l’article definit, l’article personal i la preposició de

QUADRE 3. Les formes ca i Son/Sos i diverses combinacions

QUADRE 4. Exemplificació i detall de ca i Son i altres combinacions


27/03/2019: Apòstrof, apostrofació, contraccions, guionet, mots prefixats, compostos, lletres, noms de lletra

Pel que fa a la normativa actual de l’Institut d’Estudis Catalans sobre l’apostrofació i l’ús del guionet, vegeu l’epígraf 4 de l’Ortografia catalana («La grafia dels mots»).

D’altra banda, si voleu més detalls sobre l’apostrofació davant les lletres i els noms de lletra, vegeu l’entrada 3.1.3 («L’apostrofació davant les lletres i els noms de lletra d’altres alfabets») de l’espai web Critèria de l’Institut d’Estudis Catalans.